Projecte d’història de la població Corsa - Medi ambient, economia i societat, 1347-1914

23. 11. 08
posted by: Super Utilisateur
Vist: 250

Plantejament de la recerca

Com de difícils eren les condicions de vida de la gent normal i corrent abans de finals del segle XIX a les regions rurals d’Europa on la presència de l’estat era feble? En general, es creu que la gent tenia una vida "dolenta, violenta i breu". Molts tendeixen a pensar que en les zones rurals no hi havia accés als alts nivells de coneixement desenvolupat a les zones urbanes i que les perspectives de progrés social eren molt limitades. No obstant això, hi ha poques proves que recolzin aquestes afirmacions. Els indicadors de nivell de vida més utilitzats per als períodes de l’Edat Mitjana i els primers anys moderns són els salaris reals urbans i les estimacions de la renda mitjana per càpita a nivell nacional. Diversos micro-estudis centrats en un grup de pobles o una xarxa de parentiu rural apunten, de fet, a una diversitat de condicions i d’institucions locals, sovint en ràpid desenvolupament. Aquests micro-estudis, però, presenten una limitació clara: la dificultat per avaluar la representativitat a partir d’una mostra petita dels individus observats.

Propòsit i metodologia del projecte

L’objectiu del projecte és analitzar els canvis en els nivells de vida, els patrons demogràfics i les capacitats amb una base de dades regional de més d’un milió d’individus que abasta diversos segles. El risc de biaix en la selecció de la mostra seria, per tant, baix. Aquesta base de dades – de tipus longitudinal amb superposició de varies generacions – també permet avaluar el paper de les xarxes de parentiu i l’impacte d’intervencions negatives exògenes, com ara les operacions militars, les epidèmies i les anomalies climàtiques. Aquesta base de dades inclourà la següent informació sobre els individus estudiats: nom, any i lloc de naixement i defunció, noms de pares i fills, professions (codi PSTI) i mobilitat espacial. A nivell de la mostra de poble, s’inclourà informació sobre béns materials disponibles i condicions ambientals. Això implica la creació d’un sistema d’informació geogràfica integral que documenti els canvis en els assentaments, la cobertura del sòl i la capacitat de càrrega dels ecosistemes.

Per què Còrsega?

Un estudi centrat en Còrsega és possible gràcies a l’abundància de dades històriques disponibles als arxius públics. Aquests ens permeten generar una base de dades gairebé completa amb informació individual a partir de l’any 1650. A més, un estudi centrat en Còrsega és especialment atractiu per la gran varietat regional de condicions ecològiques, usos del sòl i institucions que presenta. Tot i el predomini d’un terreny muntanyós i fragmentat per altes cotes, els seus 8.680 km² han comptat amb un número d’entre 130.000 i 200.000 habitants, entre l’any 1400 i principis del 1800. L’horticultura i l’arboricultura han estat intensives a tota l’illa, i han estat associades a un important cultiu de cereals i ramaderia. No obstant això, també hi hagut una gran especialització regional. Les comunitats locals gestionaven una part considerable de la zona com a béns comuns naturals, que representaven parts molt diferents segons els pobles. En la major part de l’illa, la desigualtat en la propietat de la terra era baixa, però algunes zones tenien terratinents amb el mateix tipus de parcer que el sistema toscà. Encara que majoritàriament rurals, els corsos eren coneguts des de la baixa Edat Mitjana i principis del període modern pel seu alt grau de mobilitat espacial, emigrant a regions properes però també a altres més allunyades d’Europa, en el cas d’alguns individus.